PINTAR...

dilluns, 25 d’agost de 2014

PINTA EL QUADRE... aquarel·la

1 – 5 – 13

 Posa't amb els pinzells a jugar com orenetes i pardals a fer nius d'il·lusions i sostrau-te els mals esperits de les galletades d'aigua pudenta que ens tiren per damunt i nosaltres com nous bufons resistir les andanades dels faceciosos que s'han apoderat dels nostres pots de pintura amb els que mesclàvem alegries i penes i ens en rèiem de  les pluges malsanes. Aixeca el cap i esquiva la pròxima galletada...Persisteix en la tossuderia i pinta el quadre famós del teu viure .Anton 

NO SIGUIS ...

 

dilluns, 8 de setembre de 2014

NO SIGUIS... aquarel·la

6.- 1 – 5 – 10

No siguis com el frare

que és diu paraules en silenci,

que no aspiren la llum

de la veu, del clam, del crit.

Ranareja  sentiments

i crida fins que el vent

s’endugui a altres contrades

el teu pensament parlat.

Treu a la vida, a la realitat

totes les veritats que t’acoltellen...

Que tothom sàpiga el teu fer

dins la teva veritat....

No tinguis por de llençar el ferro

que t’envolta

i no et deixa respirar.

DE AREREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.-T.E.

COM M'ENCANTARA...

 

dimecres, 10 de setembre de 2014

COM M'ENCANTARIA... boli ràpit

Com m’encantaria junyir la veu blava

del cel altívol i l’esperançat  mar

a la muntanya que de dol afanya

i amb el blanc ens cita a escriure el tall...

El tall de l’ injustícia que ens subjuga

que ens aplana clatell i anorrea el cap...

Ai, cimbori de nostra terra aimada,

del teulat sorgeixi ja l’últim esclat

de campanar que li han robat campana

i sa parla no diu ni mare i pare, fill i filla, ni germà.

Esclata veu d’un poble en que sa llengua

la menysprea el prepotent justicier cruel

que fins l’última paraula ja se’ns menja :

INDEPENDÈNCIA,... Ho ara o esclaus serem.

DE REBAIXES 13.- 25-8-13 .- ANTON. 

EL REMOR...

dilluns, 6 d’octubre de 2014

MEDITAR... aquarel·la

Seguint Baba.-- el remor de pluja mansa

..........

El remor de pluja mansa

li ha entrat per la finestra

amb força inusitada,

l`empenyia el vent de l’ànima

i el camí se li feia fàcil.

Del sarró va treure el nou treball,

la meditació que li ocuparia hores

i no li posaria pressa si no constància.

Ofegat per temps d’imperioses feines

ara li regalaven el nou quefer.

MEDITAR. 

procuraria trobar-s’hi a gust

i seguir el llibre d’un nou repte.

Segur que en trauria profit

ell que a tot s’atenia sense queixa.

Era el millor quefer que li regalava

el pretensiós, incomprès viure...

ANTON.-T.E.-6-10-14 

SOTA L'OMBRA

dijous, 9 d’octubre de 2014

LA NOSTRA HORA....aquarel·la

Seguint a la Montse

Sota l’ombra de l’amenaça

camino escanyolit amb el pes inútil.

El andar és feixuc i el NO amoïnós

em persegueix amb urpa cruel.

La margarida oferta no té canvi:

perdura en el SI potent d’ànima

i voldria ser-ne resolutiu,

també el sorrut NO viatja com llei eterna.

La baralla arriba àlgida prop del cim

on l’escaló espera el peu nostre

i quan el paisatge nou el tinguem a mirar d’ull,

l’horitzó caurà com teló que tanca,

com ganivet que degolla el passat cru.

Falta, avui, ser constant i valent

en l’escaló...9

El NO –VE – EMBRA serà ple de PERSONES.

ANTON.-T.E.- 9-10-14 

EM SEMBLA...

 

dilluns, 20 d’octubre de 2014

seguint a Imma.- futur que mai se sap

..................

- Em sembla que estic perdent...- remugava

i l’aigua se li escorria entre les mans a descloure dits

i queia en degotall avall mullant el seu riu de carn.

Els peus la rebien i es rentarien amb ella...

Ella continuaria avall sense saber el seu destí.

També els peus nets buscarien

l’ impol·lut futur que mai se sap,

 que es desconeix per moltes previsions assegurades.

Les relliscades i cops de cul  quan es presenten ?

S’anunciaria un benestar en el camí ?

Ganes immenses de fer el cim l’esperonaven.

Voluntat i treball immersos en un fi, el seu futur.

ANTON.-T.E. -20-10-14 

L'ALETEIG DE L'OBLIT...

 

divendres, 24 d’octubre de 2014

L'ALETEIG DE L'OBLIT... aquarel·la

L’aleteig de l’oblit,

cru record esmerçat

en el pou de silenci,

no m’obliga...

La quietud impera

i el vent no vola

i la llum calla el color

i la flor guarda el perfum.

Dia vindrà que tot retorni

i esplaï sa identitat.

24-10-14- Anton.

I L' ARBRIU...

diumenge, 26 d’octubre de 2014

I L'ARBRIU S'INTERPOSÀ... aquarel·la TARDOR 3

Vaig dir : atura’t...!!!

I l’arbriu interposà

ses armes netes

cobrint totes les escletxes.

Mans i mànegues  a la feina.

Ens hi jugàvem l’innocència

que mai havíem perdut.

Seriem conseqüents

i triomfaríem

La lluna i Orió ens miraven

complaguts

i fins els segles ens daven la raó de ser.

ANTON.- 26-10-14 

LAMR ENS MANA..

 

dimecres, 29 d’octubre de 2014

EN EL CALIU DE LA PLATJA... aquarel·la TARDOR 5

seguint a Cantireta

...........

L’amor ens mana

en el caliu de la platja...

Sense bromall

el sol estén el groc,

ventijol dolç circul·la,

sorra calenta,

bes d’ona...

L’arbriu, distret, mira

els secrets eterns

i calla.

ANTON.- 29-10-14

300 ANYS...

 

dissabte, 8 de novembre de 2014

A LA TORRE DE L'ESPANYOL AVUI TRICENTENARI 1714-2014.... aquarel·la TARDOR

A LA TORRE DE L’ESPANYOL...

AVUI  TRICENTENARI 1714-2014.

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

...i baixaria l’aigua fertilitzant

com musica plaent a orella

i el pont salvaria el desencís

fent d’unió, sent orquestra

i l’arbriu cantaria el goig

tendre del brot, de la fulla movent-se

a compàs del ventijol que alena

i els ocells ajocarien son vol

per escoltar

al riu dels beneficis,

al pont del gai saber,

a l’arbriu que fruïa de goig

i de l’encant de la paraula:

Estem units en nostra LLIBERTAT

IDENTITÀRIA i de  DIGNITAT.

......................

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E.- 8-11-14