divendres, 19 de maig del 2023

EL RECORD...

 

divendres, 6 de setembre de 2013

SER ROSELLA... aquarel·la



El record que t'esperoni,
no que t'adormi.
Aixeca el front
com la rosella
per enlluernar
a tot l'entorn
com bandera...


El record que t'aconselli
i t'esperoni a ser persona.
Qui pogués ser rosella

cosida amb fil d'or... !!!
Anton.- 6-9-13

dimecres, 17 de maig del 2023

ET VEIG...

 

dissabte, 23 d’agost de 2014

ET VEIG EN AQUEST MAR... aquarel·la


Et veig en aquest mar emboirat
On la llum difuminada
Es clou.
Tot calla. Parla el silenci,
Melodia de cant d’altres tremps
Desaparegut.
Em figuro ta figura boirosa
De contorns fins esmorteïts vivint
Altres sospirs.
La llanterna de meu existir
Té prou oli per il·luminar
Els records.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 23-8-14

dimarts, 16 de maig del 2023

CRE QUE HI HA PERSONES....

 

divendres, 20 de setembre de 2013

PAS AVANT...aquarel·la


Crec que hi ha persones
que es queden enrere
si jo avanço el pas...
El meu trepig no clama
el xafar els drets dels altres
desconeguts, ignorats, amagats...
Desconeguts per no proclamats,
ignorats per desconeixement impropi,
amagats en la desfeta de la derrota
amb la por per reeixir al aire nou...
REEIXIR de les engrunes que permeten
els que escriviren la història
desprès de la victòria...
Com pollancs que reneixen
de soca viva, per molts somorta,
ha de esclatar de les ombres
i donar el pas avant...

DE REBAIXES 13.- 20-9-13
......
Collint REEIXIR  de l'escrit de la Montse

dilluns, 15 de maig del 2023

ELS SONS...

 

dimarts, 19 d’agost de 2014

ELS SONS DINS L'ESTANY... acrílic sobre paper negre



27.- ELS SONS DINS L’ESTANY...
............................. salms de l’amor
I dins l’estany els peixets corren com esperitats
com sent-ne viu teclat de piano inventant melodies...
Cadència en el bellugueig incessant
mostrant lletres que es mouen i s’uneixen paraules.
Sons que reverteixen en harmonies difuses
com fullam en bosc que es despulla
caient i enlairant-se en el moviment de l’estany
revolant tot l’entorn en màgic naixement...
Palometes bellugones que llencen petons al aire,
notes breus i allargassades, colpidores,
estremint-se, estenent-se, implantant-se,
fent-se melodia en l’estany que es concreta
en el moure, en el so, en la visió
d’un espectacle que mai acaba i de continu es modifica
com instant en carrusel de successions
on viuen i acaben havent dat seu profitós viure.
Peixets menuts, nostres idees
en nostre estany del viure
es belluguen fent ses melodies
que uns escolten, altres callen,
altres neguen,altres rebutgen,
altres assumeixen. altres dispersen,
altres... I nosaltres les estimem ?
DE REBAIXES  14.-17-8-14.- ANTON.- T.E

diumenge, 14 de maig del 2023

PINTAR...

dilluns, 25 d’agost de 2014

 Posa't amb els pinzells a jugar com orenetes i pardals a fer nius d'il·lusions i sostrau-te els mals esperits de les galletades d'aigua pudenta que ens tiren per damunt i nosaltres com nous bufons resistir les andanades dels faceciosos que s'han apoderat dels nostres pots de pintura amb els que mesclàvem alegries i penes i ens en rèiem de  les pluges malsanes. Aixeca el cap i esquiva la pròxima galletada...Persisteix en la tossuderia i pinta el quadre famós del teu viure .Anton 

dissabte, 13 de maig del 2023

NO SIGUIS ...

 

dilluns, 8 de setembre de 2014

NO SIGUIS... aquarel·la


6.- 1 – 5 – 10
No siguis com el frare
que és diu paraules en silenci,
que no aspiren la llum
de la veu, del clam, del crit.
Ranareja  sentiments
i crida fins que el vent
s’endugui a altres contrades
el teu pensament parlat.
Treu a la vida, a la realitat
totes les veritats que t’acoltellen...
Que tothom sàpiga el teu fer
dins la teva veritat....
No tinguis por de llençar el ferro
que t’envolta
i no et deixa respirar.
DE AREREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.-T.E.

divendres, 12 de maig del 2023

COM M'ENCANTARA...

 

dimecres, 10 de setembre de 2014

COM M'ENCANTARIA... boli ràpit


Com m’encantaria junyir la veu blava
del cel altívol i l’esperançat  mar
a la muntanya que de dol afanya
i amb el blanc ens cita a escriure el tall...
El tall de l’ injustícia que ens subjuga
que ens aplana clatell i anorrea el cap...
Ai, cimbori de nostra terra aimada,
del teulat sorgeixi ja l’últim esclat
de campanar que li han robat campana
i sa parla no diu ni mare i pare, fill i filla, ni germà.
Esclata veu d’un poble en que sa llengua
la menysprea el prepotent justicier cruel
que fins l’última paraula ja se’ns menja :
INDEPENDÈNCIA,... Ho ara o esclaus serem.
DE REBAIXES 13.- 25-8-13 .- ANTON. 

dijous, 11 de maig del 2023

EL REMOR...

dilluns, 6 d’octubre de 2014

MEDITAR... aquarel·la


Seguint Baba.-- el remor de pluja mansa
..........
El remor de pluja mansa
li ha entrat per la finestra
amb força inusitada,
l`empenyia el vent de l’ànima
i el camí se li feia fàcil.
Del sarró va treure el nou treball,
la meditació que li ocuparia hores
i no li posaria pressa si no constància.
Ofegat per temps d’imperioses feines
ara li regalaven el nou quefer.
MEDITAR. 
procuraria trobar-s’hi a gust
i seguir el llibre d’un nou repte.
Segur que en trauria profit
ell que a tot s’atenia sense queixa.
Era el millor quefer que li regalava
el pretensiós, incomprès viure...

ANTON.-T.E.-6-10-14 

dimecres, 10 de maig del 2023

SOTA L'OMBRA

dijous, 9 d’octubre de 2014

LA NOSTRA HORA....aquarel·la


Seguint a la Montse

Sota l’ombra de l’amenaça
camino escanyolit amb el pes inútil.
El andar és feixuc i el NO amoïnós
em persegueix amb urpa cruel.
La margarida oferta no té canvi:
perdura en el SI potent d’ànima
i voldria ser-ne resolutiu,
també el sorrut NO viatja com llei eterna.
La baralla arriba àlgida prop del cim
on l’escaló espera el peu nostre
i quan el paisatge nou el tinguem a mirar d’ull,
l’horitzó caurà com teló que tanca,
com ganivet que degolla el passat cru.
Falta, avui, ser constant i valent
en l’escaló...9
El NO –VE – EMBRA serà ple de PERSONES.

ANTON.-T.E.- 9-10-14 

dimarts, 9 de maig del 2023

EM SEMBLA...

 

dilluns, 20 d’octubre de 2014

seguint a Imma.- futur que mai se sap
..................
- Em sembla que estic perdent...- remugava
i l’aigua se li escorria entre les mans a descloure dits
i queia en degotall avall mullant el seu riu de carn.
Els peus la rebien i es rentarien amb ella...
Ella continuaria avall sense saber el seu destí.
També els peus nets buscarien
l’ impol·lut futur que mai se sap,
 que es desconeix per moltes previsions assegurades.
Les relliscades i cops de cul  quan es presenten ?
S’anunciaria un benestar en el camí ?
Ganes immenses de fer el cim l’esperonaven.
Voluntat i treball immersos en un fi, el seu futur.

ANTON.-T.E. -20-10-14