Encara que el somriure d'un sembla que obre portes,
I el convit a casa de l'amo de cafè amb llet per a tots, no sé,
no crec que beguin a morro.
El seriós es procurà els dinerons i mig en parla, és, si més no,
la pared que va fer el favor
I que fa qaranta anys varen construir i ara els dificulta per la lliure circulació de tots.
Que no en tenen ganes de tirar-la aterra o no saben com o quan un vol ,l'altre mira a l'altre costat.... Mireu-s'ho, fillets.
Amb això, qüestions importants per als dos - per tots - no es solucionen.
Estoics es queden fins que ens tornem a veure.
Podrien jugar, mentre, al parxis, dames, escacs i veure qui fa la jugada clau
i soluciona el problema que no afecta a ells dos solament
si no a tots, tots, TOTS..............!!! Caram.
Sense voluntat... No cusiran el descosit.
--------
A20.- Quan llegeixo la paraula en el bloc ja el paleta escriptor em posa davant altre bloc del seu edifici literari.
A21.- No fallis en el raonament degut a la emoció i sentiment i passió.
A22, - La hipocresia s’apropa quan té dificultats, i s’aparta quan té bons aires..
A23.- Hi ha secrets que, com el càncer no volem que se sàpiguen i en la cara se’ns coneixen.
A24.- Quan un creu que l’èxit és seu, no pensa en el fracàs.
2 comentaris:
Jo la veritat és que encara no he aconseguit donar-me el cop al cap que em faci plorar. M'aniria bé, però ha de ser espontani, no vull autolesionar-me. Tot fluirà, incloses les llàgrimes. Bon dia, avi Anton!!!
Per descontat que a tots ens en passa. I a cadascú és per ell i ningù pot canviar-li més que draps calens i paraules - que ja és molt -. El que ens és propi ho hem d'asumir... Que això és un escrit, vale, però sempre els pensaments que tenim son coses que poden succeir i si et toquen... Com sermonejo!!! Ai, tonet que et pendran per capellà i no, que no!! L'avi Anton.
Publica un comentari a l'entrada