18.- No cal llençols
per dormir a terra.
Cal la terra.
Aquí van escriure una història de fantasia. Una peuada misteriosa
i descalça, clar, qui diu que en aquell temps ja estés establert el gremi d'espadenyers
-----------------
A73.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.
--------------
És possible que arribin els nàufrags.
L'espera és angoixant. Per què hi han anat a pescar?
Diu que eren llops de mar.Les valenties es paguen. no hi pensaven.
-----------------------
A74-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia,no exclusiva de butxins.
------------------
Aigua, aigua, aigua.
Un dels imprescindibles elements. Sense ella no existiriem, ens diuen.
No han pensat que la VIDA, podria ser d'altra manera.?
Els científics algun dia ens ho diran.
Una bactéria o un mineral o... que se jo, es va equivocar en el procés.
Ara és irreversible. No sé si ho comprenem.
---------------------
Nosaltres suem per mitigar el calor, és una pluja localitzada, però que s’evapora i va a l’atmosfera. Deixa la sal damunt la pell i l’aigua se’n en va... Potser aquí ve el invent de les dessaladores Mentre la pluja deu ésser la suor de l’embolcall de la terra per ablanir les mancances del cos físic terraqui.
4 comentaris:
Hola Avi Anton! Quants dies! Entre l'stress de la vida moderna i que he estat malalta, no he pogut parar gaire per aquí! Tot bé?
Isa..ja t'he posat un com.al teu bloc.Per mí serà com el cognom. Cuidat, si és té salut, pots fer diners i si tens diners l'amor s'arracera... Cuidat,cuidat,cuidat.Una abrraçada de cor. Anton.
Ai el procés d'osmosi de les dessaladores, que sembla molt complicat i tu quasi quasi has descobert d'on prové la idea!
Efectivament, el procés de les dessaladores el van agafar d'un procés biològic de les cèl·lules humanes, que fan el mateix amb les parets cel·lulars.
Doe. A veure si m'hauran de pagar royalties. Fixa't, un vell, sense estudis... i inventor de la sopa d'all. Això de les cèlules. Tu saps que el cor el manen un disbarat de cel. i totes es posen d'acord en el moment del seu treball i si en more una, les altres fan la seva feina, i que no hi ha cap lider, si no que totes a una. Dins el cos tenim anarquia que és control·la sola,
una vertadera democr.en que tots obeeixen i tots mananen... I nosaltres venga fer piràmides. Quantes coses us deixem per arreglar, i aquell que deia que ho deixava arreglat i ben arreglat./ Anton.
Publica un comentari a l'entrada