98 -- L'HUMOR D'EN LAURO.

Haikú del dia

39.- Llum vermella
En el llarg passadís
fosca camina .

--------------------

9 – VULGARITATS – 19 – 12 – 08 .- Les notícies bones i dolentes corren com l’aigua per un barranc després de caure la pluja. Quan arribaren els del tractor al primer que varen preguntar pel seu comprador ja li varen espellar la feta del vell en el despatx de l’encorbatat e Reus. Al cap d’un quart la bola corria per tots els carrers, entrava en portes i finestres i assabentava fins al rucs de l’estable. D’allí a anar-se’n al banc de la Moncloa, era un bufet d’aire, que per poc que aleni traspassa orelles que és un gust.
Preguntareu que és el banc de la Moncloa, doncs, el punt de reunió barata, ja que no cal comprar cap beguda per estar-hi. Lloc de reunió, com dic, de les persones grans del poble que allí passen les hores fins que la gana ja crida i fan i desfan del temps, dels cultius i collites, de política, de...
Tot del que podem pensar i no pensar. L’auditori és complexe, dels que passegen, els que van esverats i sempre tenen tard, dels que si poden seure i parlar no els ve d’ hores...I si poden sermonejar i que fins gats i gossos callin, millor que millor.




( L'INEFABLE LAURO I QUE CREC QUE HA ARRIBAT ALS 90 ANYS, SINO PASSA)

Hi he vist avui, deixant apart la historia del quilo embolicat amb paper de diari, un xicot que ja va per els noranta. N’ha passat més que el cànem. De la quinta del biberó – les cèlebres quintes del 41 – 42 , si, parlem de la guerra civil – va marxar cap al front junt amb altres del poble. Uns varen caure per sempre, altres varen tornar.
Aquest jove es trobà en uns combats prop del riu Ebre, a dos salts de canó de casa seva, no recordo amb precisió com va ser que es trobà amb un braç fet trossos i que li hagueren de tallar fins dalt de l’ombro. I així s’ha defensat tota la vida... com si tingués els dos, condueix el cotxe un 4x4 arreglat per que els peus facin de mans el més possible
Sempre li he tingut un respecte i admiració per dos motius concrets, per saber-se refer del accident que per poc li costa la vida i per altre... i es que no sé d’on treia els acudits. Sempre amb una gràcia màgica com si fossin veritat. En contava de totes les classes, ara els pujats de to
encara calaven més en el jovent i en els no tant joves.
Ja que parlàvem de la Moncloa, en posaré un que fa referència als vells que per allí habiten.
Assegut en mig de la colla un vell veu que passa una colla de xibals, Els crida. Venen dos o tres fent-li cas, cosa estranya. Al més eixorivit li diu :
- Vols fer-me un encàrrec de la farmàcia ?
- Home, ara anàvem a jugar a pilota i ...
- Et donaré tres euros si em portes una capsa de condons.
- Ja me la donarà el farmacèutic? no es pensi que vull gastar alguna broma inflant-los i xerra al mestre i el càstig serà segur...
- No, home, no, que ha passat per aquí i li he dit que hi enviaria un noi a buscar-lo, i després per la tarda al anar al cafè li pagaria -.
Ja veieu en que pensen les molleres blanques i calbes.
El noi i els altres els va caure de gust i corrent com galgos anaren i tornaren.
- Aquí ho teniu. – el noi parava la ma esperant les monedes, però.
- Passa demà per aquí i te’l donaré tal com t’he promès...
Ja pensava el noi que el encàrrec l’havia fet figa, però cobrar, ui! s’havia fet fosc.
Al següent dia, corrent com venien, va voler provar el noi si el vell tenia memòria i honestedat.
- Oncle Josep ... Ahir...
Li posa a la ma un bitllet de cinc euros.
- Iaio ...!!! Com és que me’n doneu cinc si em prometéreu només tres, que pagueu el retard ?.
- No fill meu, no... Tres te’ls pago jo i els dos son de la meva mestressa, la Júlia....
El xibal no ha esperat i ha emprés carrera rera els companys,
La riota dels del banc de la Moncloa ha set com una tronada benefactora.
..............................................................................................................................................
- Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.

-----------------------------

E S C O R R I A L L E S

A121.- Si als metges per la seva lletra no els entenem, com entendríem els metges xinesos?

A123.- Hi ha monuments de ferro que ....,cosa més estesa ara, que semblen cants a la ferralla. Qui sap si se’ls acabaren els calers i no compraren ciment i grava i mira..., ha quedat així.