Haikú del dia70 .- Alça la vista,
la barca rema dolça,
al mar segura.
la barca rema dolça,
al mar segura.
..................
E S C O R R I A L L E S
B39.- Opinem en vers l’altri com si fóssim nosaltres mateixos? El veiem gandul quan no fa el que seria treballar a cert ritme sense col·legir si és capaç de seguir el ritme que nosaltres imposem. El titllem de lladre quan cull uns pocs grans de raïm d’un cep que té al camí per on passa i no veiem que la set del personatge és notòria per que li falta l’aigua pel caminar llarg que ja porta. I, així, anem posant l’etiqueta falsa en les persones i no mirem que fem o faríem nosaltres en igual situació o circumstància.
B40.- Enfadar-se, ofendre’s ... Una pedra davant del peu ens fa trontollar, fins caure i ens podem enfadar per el mal moment, la mala sort, etc. però no podem ofendre’ns contra la pedra, ella estava en el lloc fent el seu paper.
B40.- Enfadar-se, ofendre’s ... Una pedra davant del peu ens fa trontollar, fins caure i ens podem enfadar per el mal moment, la mala sort, etc. però no podem ofendre’ns contra la pedra, ella estava en el lloc fent el seu paper.
2 comentaris:
B-39
Ja es ben cert Anton! Com diuen en castellà: "Vemos la paja en el ojo ajeno y no vemos la viga en el propio". És el camí més fàcil, criticar sempre els altres perquè fan les coses com les fan. Sense tenir mai en compte que possiblement ténen les seves pròpies raons.
B-40
I aquest també lliga amb l'altre! N'és tan i tan de fàcil de donar sempre la culpa als altres o a les circumstàncies!
Si com a mínim ens serveix per a no enssopegar-hi la propera vegada. De tot (si un vol), s'apren, no ?
En poques paraules... veritats com a temples.
Tot un gust, sí senyor!, tenir les teves sabies paraules sempre a punt per a ser llegides.
Una abraçadaaaaaaaaaaaaa!
;)
Conflueixen els nostres pensars. Som humans i tenim defectes, però alguns ja els hauriem hagut d'apartar.La c`pa als altres, nosaltres,som perfectes. Quin paroxisme,,,Anton.
Publica un comentari a l'entrada