Flors carrers de Rasquera. Fotos propies.Haikú del dia
88 .- On és l’infinit?
Aquí tenim el finit.
Tots busquem la nit.
Aquí tenim el finit.
Tots busquem la nit.
E S C O R R I A L L E S
B103.- Quan un es queda sol en la seva muntanya es creu el més poderós. Un dia el vent i la pluja, és a dir, la tempesta ferotge el fa baixar al pla, abans no rodoli pel espenall i quedi de panxa enlaire i indefens. Allí, amb bons ulls veu que el pla és rodejat d’altres muntanyes com la seva i fins de més altes i gruixudes. Aleshores, es vol fer amic d’elles per que compren que el seu poder solitari no supera el gruix del grup de pujols, muntanyetes i muntanyases. En referència, ell era un pobret que no podia ni parlar i menys encara cridar...
B104.- Va procurar el pintor, ajuntar-se o casar-se amb la Marta. Així no li faltaria o mancaria pèl per els seus pinzells.
B104.- Va procurar el pintor, ajuntar-se o casar-se amb la Marta. Així no li faltaria o mancaria pèl per els seus pinzells.
2 comentaris:
L'infinit és al més profund dels nostres ulls. La imatge estarà molt lluny si tu vols, però la percepció de l'infinit està als nostres ulls, i al final res no val per com és. Tot val segons ho percebem. La realitat de les coses està en nosaltres, i la seva fi i no fi, també.
Sabia que un dia tornaries. M'invadeix la teva alegria el moment meu... No era finit, Gràcies de tornar. Estic segur que tot el que preferentment t'interessa funciona amb normalitat.... Anton.
Publica un comentari a l'entrada