fotos carrers RasqueraHaikú del dia
96.- Bufa ventijol
Escamparàs els perfums?
Treu pudorada.
Escamparàs els perfums?
Treu pudorada.
E S C O R R I A L L E S
B121.- Quan a la senyora vella li posaren les ulleres graduades, es preguntà ja convençuda amb el resultat de la visió que li havia vingut de sobte: - Ara podré veure la Tele, i anar pel carrer sense ensopegar amb les tifes del gossos .Que bé!! -.
El aprenent d’òptic volent posar una cullerada de sucre a l’entusiasme de la senyora li digué: - I tant, fins podrà escriure a les netes i llegir les seves cartes -.
- O, que bé. De menuda no en vaig poder sortir d’aprendre’n i ara amb unes ulleres... Per què no m’ho diguéreu abans? -
B122.- Tot és definitiu, o pot ser-ho, fins que se’n creï, en surti o se’n manipuli un altre de més definitiu.
El aprenent d’òptic volent posar una cullerada de sucre a l’entusiasme de la senyora li digué: - I tant, fins podrà escriure a les netes i llegir les seves cartes -.
- O, que bé. De menuda no en vaig poder sortir d’aprendre’n i ara amb unes ulleres... Per què no m’ho diguéreu abans? -
B122.- Tot és definitiu, o pot ser-ho, fins que se’n creï, en surti o se’n manipuli un altre de més definitiu.
2 comentaris:
B121-Boníssim, per a començar el dia amb un somriure! Genial!
;)
A Rasquera no hi he estat mai, però veien les fotografies que ens hi poses de tant en tant, vénen ganes d'apropar-m'hi. Es veu un indret molt i molt acollidor, tan com quan vas parlar de la seva gent.
Un petó, Anton!!!
Rasquera és el poble del meu gendre i de tant en tant ens hi acostem.Quan s'hi està amb la gent i hi parles, veus tot el bagatge que hi ha doncs, et complau...
Tots els pobles tenen coses que s'han d'airejar... Allí hi fant varies festes que tenen un segell molt bonic.Anton.
Vinguda dels ramats - que queden- de cabres de muntanya, animals de tir i cavalls de paseig, treballs de palma, és a dir cabassos, cistells, etc, els pastissos de cabell d'ángel...I si un vol fer les rutes de muntaya, Cardó, abans balneari i restes dels antics pobladors del lloc els frares, moltes ermites, la Creu de Santos, que aqu-i hi he parlat fa temps- el punt més alt de la Ribera... En fi, t'he fet un tastet, quasi que és el meu deure.
Publica un comentari a l'entrada