Quan el foc no porta pau, i declara a tots la seva guerra, sols falta el seu aliat el vent que el transporta, incita, l'acel·lera.Sabem que pot ser,... Ës un element que de vegades incontrolable quan s'enfurisma arrasa quant es possa davant seu fins la intel·ligència que es veu superada i sotmessa.
Un record de plor per aquestes persones que defensant incòlumes el seu treball, el seu ofici, el acte més noble de jugar-se la vida per la comunitat han set arramblats com una espiga de blat per la cruel tempesta. Un record emocionat per ells i per el seus, avui som un front comú en el dol, en la pena, en la nostra impossibilitat de fer res davant els elements descontrolats. Anton.
Haikú del dia
102 .- El foc ens crema
l’essència de la vida,
fins vida humana.
l’essència de la vida,
fins vida humana.
.....................
E S C O R R I A L L E S
E S C O R R I A L L E S
B131.- L’amabilitat en el tracte és el que l’elegància en el vestir.
B132.- Intercanviant gèneres. El sostenidor és femení, les boletes és masculí.
4 comentaris:
Em sumo a aquest dol, Anton!
Semblava que aquest any, amb totes les plujes benvingudes no hi hauria d'haver cap problema. I ja ho estem veien. Malauradament, el resultat no pot ser més negatiu.
Una abraçada!
Em fa i crec que ens fa molta pena, més quan és el lloc dels meus ancestres. El poble on va neixer el pare... Jo hi havia estat varies vegades amb ells i ens havien portat al Ports... Bonic, esquerp,l'última vegada ho vaig veure molt canviat. Allà s'ànava a buscar els bous que es torejaven a la plaça sense mort
Era un espectacle. La plaça rodejada de carros i tot lligat amb bigues, es feia la tienta o corrida i al acabar, en un tancar i obrir d'ulls alló tot despareixia com per art d'encantament... Un espectacle ... Aleshores cantavam Angelitos negros...a casa dels oncles i el carrer s'omplia asseguts a terra escoltant el piano i les nostres veus... Anton.
De vegades els records ens serveixin per això, per guardar-ne a la nostra "capseta superior" els bons moments viscuts en aquell temps llunyà (que no ho és tant).
Conserva aquests records Anton, ho són tot!
No vareu "gravar" mai les veus?
Ni amb els teus germans o tu sol?
M'imagino que amb aquells i aquests cants, els paons teus deuen
ser els més espavilats de tota la comarca,je,je!!!
Que aquest malson sigui aviat només un miratge.
Bona nit Anton!
He trobat el teu reconeixement, Anton. El sumo al meu, Anton.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada