És un angelet, sempre està al quite. Jo aquells dies no em trobava bé i sé que puc confiar-hi, per que no li vaig dir fes això ho allò, res, la càmera i a la lluita.Clar jo soc el seu avi, però em sembla que va fer un bon reportatge, a ella no l'hi ve d'una. han nascut amb tot això digital i ho tenen assumit més que nosaltres que en moltes coses som analfabets. M'alegra saber que el seu nom prospera ,,, potser estaré uns dies en el que et vaig prometre, a veure la setmana que ve...Anton
Desitjo que ja et trobis bé. I felicita la teva reportera que ho ha fet molt i molt bé! I com sempre, l'haikú molt encertat. Jo els vaig anar a veure ahir la nit en un punt allunyat de llums. va ser molt bonic malgrat els núvols que anaven passant... quanta poesia al cel!
4 comentaris:
Un engalanament ben original! Bona fotògrafa, la teva néta! Es diu com la nòvia d'un de mons fills.
És un angelet, sempre està al quite. Jo aquells dies no em trobava bé i sé que puc confiar-hi, per que no li vaig dir fes això ho allò, res, la càmera i a la lluita.Clar jo soc el seu avi, però em sembla que va fer un bon reportatge, a ella no l'hi ve d'una. han nascut amb tot això digital i ho tenen assumit més que nosaltres que en moltes coses som analfabets. M'alegra saber que el seu nom prospera ,,, potser estaré uns dies en el que et vaig prometre, a veure la setmana que ve...Anton
Desitjo que ja et trobis bé. I felicita la teva reportera que ho ha fet molt i molt bé! I com sempre, l'haikú molt encertat. Jo els vaig anar a veure ahir la nit en un punt allunyat de llums. va ser molt bonic malgrat els núvols que anaven passant... quanta poesia al cel!
No pateixis, Anton. Tu tens pressa? Oi que no? Doncs jo tampoc. ;)
Publica un comentari a l'entrada