HAIKÚ DEL DIA
119 .- Tens la llet blanca
com bell lliri impol·lut.
Fes créixer el blat.
...........
E S C O R R I A LL E S
B145.- Quan habita la Pau, el temps camina tranquil i els infants somriuen. Quan habita la Guerra el temps corre boig i els adults maten... Trist, molt trist.
B146.- Aquells moments seriosos en que un es posa tens i sembla que ha d’explotar, fes-te pessigolles, riu o somriu, respira a fons, aleshores la tensió perd força i tot s’aplana.
4 comentaris:
Hi ha avui una certa malenconia... s'apropa la tardor?
I quin remei ens queda si no volem explotar, eh, Anton?
Feia dies que el meu cap no estava gaire per res. Ara sembla que les aigües tornen a seguir el seu curs natural. Dic que ho sembla, perquè encara no n'estic del tot segura. Ja es veurà.
Un petó.
També he passat dies d'inquietud, però per que l'ordinador m'enviava missatges que no eren pas d'amic.
Sembla que ha remitit, a veure. Anton.
Si et puc ajudar en res, ja saps el meu email :) No és que n'entengui gaire..., però diuen que quatre ulls veuen més que dos, de vegades, no? ;)
Publica un comentari a l'entrada