Aficionat a la pintura, de tant en tant feia visites a les galeries d’exposició. Hi trobava gust en veure
les realitzacions.. Comprava poc, per no dir gens,
En un angle de la sala hi va trobar el quadre que us ensenyo...
No podia ser, representava el seu cotxe blau .Darrere d’ell el de groc,un taxista no en sabia res. Però, per més inri, ell diria que la dona del paraigua... la coneixia.
Buscà l’encarregat de la galeria. Preguntà el preu. La procedència ja la sabia en quant a pintor... Una noia desconeguda, però, renoi, s’exaltava al comprovar moltes casualitats.
Recordava el moment en que un dia plujós es trobà amb la seva dona al sortir del treball ...
Comprà el quadre i embolicat se l’endugué cap a casa. Sol que era, buscà un lloc. Tragué l’andròmina que hi havia penjada i hi condicionà el que portava.
Al sentir la porta del pis que s’obria , fou a rebre a la mestressa.
- Noia, tinc una sorpresa per a tu.
- No serà aquell regal tant esperat...
- Sembla ser que no. Entra. Mira, Tu coneixes aquest quadre ?
-I tant, l’he pintat jo... Però com ha arribat aquí?
- Teu, tu ets pintora ? No en sabia res... Per que m’ho amagaves ?
La sorpresa ha estat superlativa i la conversa ha aclarit molts conceptes sobre les dos identitats.
- Jo, estic d’esquena, per resguardar la meva persona... que ningú em conegués i ens donem la cara.
Volia significar que per els altres no soc res, sols per tu... No crec que el teu cotxe em vulgui atropellar... Sé que m’estimes. Ho demostres al comprar el quadre que et pensaves pintat per un altre.
Ho vares reconèixer tot...
- Em costava d’explicar com havia nascut aquest quadre, quin cap l’havia maquinat... Érem els dos i era per nosaltres,,, Creia que sabia quelcom d’aquest art... Veig que he caigut a la teva ratera... Pintora !!!
8 comentaris:
És un magnífic relat! Molt imaginatiu, m'ha agradat! Bona sorpresa aquesta, ja ho era el trobar un quadre on sortien ells, però mira, venia amb encara més misteri!
M'ha agradat molt, m'ha fet pensar. :-)
Curiosa reacció, un desig d'anonimat que es trenca quan l'observador és part interessada.
Bon plantejament, tot i que deixes una pregunta sense resposta. Com s'ho va fer per amagar el seu vessant artístic? A la fi, fer quadres exigeix molt d'espai, no pas com escriure que amb prou feines calen unes quantes llibretes.
Com no s'havia assabentat l'interessat que la seva parella no era pintora?
Ho vaig deixar penjat pensant que una parella, l'un de l'altre no ho sap tot... No viuen les vintiquatre hores del dia junts... La confiança no sempre és demostració que no hi pugui haver...
Aneu a llegir el de Xexu, hi ha un paraigua que pot fer molt mal...
Sempre els detalls, més grans o mínims poden posar en evidència els defectes.Anton.
Mai acabarem de conèixer qui dorm amb nosaltres, estem envoltats de sorpreses i enigmes......alguns potser millor ni saber-los
Felicitats pel relat!. Sembla que la pintora és una persona enigmàtica i amb cops d'efecte amagats a la màniga, quina parella més divertida. :)
La vida sempre ens duu sorpreses. Ell avui n'ha tingut una de majúscula i ara ella... també!
M'agrada com has tramat l'història, el seguiment i el final.
Felicitats, Anton!
=)
Ostres, quina sorpresa s'ha endut XD Bon relat!
Publica un comentari a l'entrada