DEIXALLES 98.- Anton Fortuño
13.-El digne paradigma del seu treball no esborrava en ell el rebuig al poder que esclavitza.
14.-A terra estesa la pell de plàtan com estrella vençuda. Groga, escatiforme, prompte putrefacta, era astre del carrer. Un peu la trepitja inusitadament...-al cap-ment sorgiren noves estrelles-
15.-No caiguis en el parany de la relliscada. Un instant no penses gens i voles. després el cul té records bonhomiosos de coixins i coses toves.
16.-Nasqué per al catre? Ara l' acusaven que no servia. Quin dilema! Clar ,els llençols, abans sols eren blancs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada