127.-Al divuit anys el vi m' enardia. Al quaranta ho feia el vi-ranci. Als seixanta ens recepten vi-agre.
Vaja, vaja, el cas és l´efecte eufòric. Però, confesso que el vi -agre em retiba els nervis. I a vosaltres ? El vi-agre per l’ ensiam. Sí, sols ser verda l’escarola i amb rissets. Quan et punxa, fa il·lusió. No riguis.
128.-Diuen que MIL-osevic és un personatge...Si fossin MIL de veritat no quedaria ser vivent. Quina desgracia. Ni això escriuria.
2 comentaris:
És curiós Antón, quan més vell em faig, menys soporto el gust del vinagre, ara bé només puc veura'm amb bogeria el Gazpatxo que em fa la meva dona amb el vi agre de Cal Patxó...mmmmm.
Ja ho dic que retiba els nervis, i a la boca fas fer ganyse. Anton,
Publica un comentari a l'entrada