135.-Les llunes de les finestres dels cotxes semblen com parpelles humanes. S’ obrin i es tanquen a voluntat. Ara, les parpelles humanes quan esdevé un ensurt, instintivament es tanquen. En el cotxe resten com estan en el moment. Una altra cosa. Quan un mor les parpelles queden obertes...
No sé que espera a tancar-les, potser, veure el camí del cel...?
136.-Un òvul i un espermatozou es preparaven per votar. No sabien per que ni a qui. Després de un
temps obtindrien resposta? L’ òvul femení digué: -Jo ja faré d’ urna. L’ espermatozou: - Em va bé volar. Jo seré la papereta. Que creus millor. T’ interessa blanca o nula-. - Mira, que no creixi i al temps no trenqui l’ urna.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada