139.-De picnic la parella
d’ enamorats.A la gespa, davall dels arbres una estesa de tovallons, tovalles i
gots i plats i forquilles i carmanyoles amb amanida o estofat...Ell sent tuf i
remor de...Li diu a l´aimada. :- No et moguis, que l’ agafaré moixet. Que no s’escapi
el catxap.-
Posa la mà en la llomada negrosa i blana. Un xiscle en fa
la noia.
- Que has vist un ratolí ? Calla, calla. Buscaré si està amanida la
pastanaga per que mengi el conillet...-
1 comentari:
Així m'agrada Antón, que no faltin els moixonets ... ni les ganes de viure!!!
Publica un comentari a l'entrada