149.-Topinet que bullies
les herbes que em curaven els mals.. .Ara ets en una repisa com
embellint la meva visió. T’he vist la pols en l’ansa, t’he cullit per torcar el
vernís ja estriat del foc passat. La mala sort m’acompanyava. M’has relliscat i
a terra has quedat fet trencadissa. Un padellàs he agafat i el guardaré com relíquia.
Sense tupinet, prendré píndoles o pastilles Però, penso que la relíquia sanarà
els meus mals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada