28-6-13
ESTELS...Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol
negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les
lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il·luminen el paratge.
Intel·ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies,
davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit
donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la
llum...
Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava
el jardí màgic... Era ple de roses blanques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada