LA ROSELLA ...I un dia va esclatar com ocell
que vol enlairar-se... El peu a la terra la femava, el seu amor al patrimoni
ancestral i sa nissaga lluitadora la tenien subjecta... Altres, com ella, enclavades
allí,també condicionaven el seu vòl... Es sentia amb orgull compartit... va
veure un exercit en lluita propícia, si convenia estendria el fullam de sang
per defensar el seu orgull pletòric... Ningú les derrotaria.... I així
perllongarien la vida dels seus ancestres. Anton.
1 comentari:
No pateixis per que no et comenten... El cas es que et visitin i això ja ho fan. Anton
Publica un comentari a l'entrada