Es
cobria amb el llençol ple de records, diari amb lletres i dibuixos estereotips
que al llarg del viure havia obtingut en propietat. El seu arbre de fullam
copiós es balancejava al so del vent, i , ara, tot l’escrit ressorgia en les
fulles verdes i tendres. Podia llegir de nou, estampes conservades, la seva
trajectòria com un llibre obert de tapes damunt seu llit ple de lletres que el
vinculaven estretament als records.Anton.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada