1-3-14.- 7 tarda.- JORNADA INOBLIDABLE. PRESENTACIÓ LLIBRE DE Mºª TERESA CASTELLÓ BOU, LA DONA PAGESA DE LA RIBERA D'EBRE DES DE LA GUERRA CIVIL FINS A ELS ANYS SEIXANTA.
I es va fer la calma... el batlle dava la benvinguda..
. i s'obria un parèntesi de llum...
aclofant un fill nou del poble...
Un LLIBRE que sense rancúnia,
explica penes i dolors i alegries d'una dona ...
Quanta excelsitud impresa en record del record... !!!.-Anton.
i em tocava a mi a llençar la proclama, ni cor ni veu fallava...
i el sentiment de la veritat feia presencia inundant l'estança...
Ai, meravelles de la pensa i el sentiment quan s'uneixen i s'agermanen..
i esclofollen la veritat anorreada... .-Anton.
.jpg)
i el collaret arribava ...
les flors perfumant l'últim gest de la paraula...
Entrava el joiell triomfal a les mans de l'autora
com si donés gràcies per aquell fill-llibre que havia parit
i ara se li posava el nom ...
la seva carta d'identitat amb que circularia
per les mans de l'avidesa de conèixer
fins a l'intern de la seva nissaga...
Gràcies, Teresa, Gràcies, LLIBRE , fill de la terra... .- Anton.
.....................
( Em sap greu no disposar de fotos de l'actuació de Biel i Josep Mª )
Gràcies contertulians Biel i Josep Mº
Els dos, per separat, han obert ales de papallona
i han seguit un seguici de vol
per narrar, explicar, entrar en el sentiment,
pormenorizar...
Quant de detall en la seva veu...!!
Un treball de culte a obrir els paràmetres
que poden tancar la comprensió
fent-ho entenedor...
Mestres del dir dominant l'escena...
Gràcies de nou, amics... !!!
.--Anton.
En la joia d'immortalitzar el moment...
El goig estenia la pàtina de quietud...
Perquè cridar de veu si és l'intern que no calla... ?
Anton.
Havia passat tothom per la vicaria...
La firma del contracte ...
Teniem un LLIBRE de les nostres persones-dones...
i tots volíem fer el petó que sexella l'estima...
Els caramels son a la boca dels plaents assistents...
Quantes abraçades dilectes... !!!
Aquí venia verificat, computat, el certificat de naixement
del treball immens de la Mª Teresa...
Hores i hores de pensar en el fill des de que un dia
allà al seu LLACOSTERA de l'ànima
una mare i dues avies havien inculcat
aquest amor a la Terra i a la seva espècie més sacrificada :
LA PERSONA ... DONA. .- Anton.
-----
Comiat : La Ribera d'Ebre, tant massacrada, reviu i vol aixecar vol
amb fets com el de la Mº Teresa Castelló....
Una recopilació del sentir de trenta dones del lloc, que amb la partitura
de l'autora posen la lletra al seu cant i com a tiples,
soprans o contralts
formen, individualitzades o en conjunt una CORAL
que canta i clama els seus
drets.... Que el just anhel sigui amb vosaltres,
com jo vull per a mi com a
persona... Anton
La serenor de la dedicació exclusiva, intransferible...
Quan un voldria entrar dins l'arcà i fer-se llibre
i obrir com papallona ales i volar
i sentir el concert de trenta dones
baix la batuta de la Teresa...
Quanta felicitat es pot resumir en un instant!!!...Anton.
AGRAÏMENT
AGRAÏMENT a la persona que ha mogut en mi la tecla per que assistís actuant
en aquest acte . Ella m'ha tret de la capsa, per mi, difícil de sortir-ne sol. ella
ha fet el miracle.... GRÀCIES, MONTSE MASIP.
i fins les fotos son seves .- Anton.-T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada