Penso en tu...
Baixo al portal de casa.
Corre xivalada esbojarrada
rere pilota i primer petó....
Cercles de marmanyeres
amb tassa de cafè amb llet,
Sucres i mel de conversa
i dards verinosos a veu baixa,
Senatxo ple de noves
que consoliden credos i salves.
Caps grossos d’orella i morro de porc,
Advocats i notaris d’espona i cap de marge,
Tots em cansen amb seu discurs
i... penso en tu.
On ets ?
Passa un núvol i el segueixo
I es tapa el sol...
Penso en tu travessant
l’ incordi del bromall.
Et trobaré... ?
DE REBAIXES 14.- ANTON –T.E.- 28-3-14
1 comentari:
La tens a dins, Anton. No l'has de trobar.
És un poema preciós, que segur que T valorarà. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada