LA PARELLA EN EL CARRER... aquarel·la

La parella en el carrer i a la fosca llum

de la lluna vestida de núvols

caminaven de la ma tranquils.

Una bombeta de fanal atreia papallones,

Les capterreres seques d’aigua anhelaven.

Les finestres, vidres inquisitius, els espiaven

Les portalades com estaquirots, portes tancades,

callaven els secrets interiors d’amor, diners i salut...

I en el carrer sonaven com tamborets seves passes.

a compàs de cor,soufflé que esclata en ses pitreres

En ses orelles paraules lleus, fines que acompanyen somnis...

El frec de les mans juntes intimaven

i les mirades es bevien les retines

i els peus distrets no ensopegaven pas...

El fluid de l’estima no emmudia, circulava

i la sang vibrava al refrec volgut, conscient.

Tot s’unia. Complex i senzill a l’hora...

La bombeta els feu veure sa llum groga

contrastant amb la queixa de la claror blanca

que els abraçava com llençol que abriga...

Un gir instintiu de cap i cabellera d’ella

fregà els llavis anhelants d’ell i en el sospir

entrà en el contacte dels quatre pètals.

DE REBAIXES 14.- ANTON –T.E.- 6-4-14