.jpg)
I es va soltar la falca de la roda
i el carro vell, desjunyit, de vares a terra,
per la pendent rossolà inquiet.
L’amo sorprès s’ho mirava espantat...
On aniria a parar la disbauxa rodant
d’unes rodes sense fre, voluptuoses movent-se
que es superaven embogint per la costa avall ?
Pedruscalls i clots feien forrolla
i les vares solcant a bots, ganivets
clavant-se i estripant a forcada rebotant-ne,
sols jugaven amb sondroll imparable.
Un pedrot volia fer de falca?
La inestabilitat produïa de sobte mals fruits
i en un cruixir d’ossos de fusta
el carro al ple volcà amb l’estrèpit
del tro que arriba desprès del llamp.
Quiet de panxa enlaire, lliures les rodes voltaven
corrent, xillant dins del fuell la aventura
que mandrejava en son cor l’aventura soferta.
....................
Com pot acabar el so
quan la paraula es torna crit que no s’ofega ?
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 26-7-14.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada