PAISATGE... aquarel·la

2............18 – 10 – 09

Robusta pedra dolça ens barra el pas

sostenint bigal de fusta, vella melis,

convertint-ho en un obert i esvelt finestral 

que donant mirar esparpellat,

dolç t’hi encaramel•lis

Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat

s’esguarda amb serenor de cants verges.

Una figuera posa el verd a tocar braç

mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples

És un mirar obert que esbatana ulls

amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.

Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull

i la quietud de tot amb el silenci es baralla.

I els mujols, rovellets estrellats de quica jove

porten el delit de la plegària que vivifica.