A TRENC D'ALBA... aquarel·la

2.- 7 – 3 – 10

A trenc d’alba

sospiren encara els estels,

flaires de llum

i copes de vi

amb patenes de dits

que rellisquen per la pell

de la terra humida

amb el rou del patir.

Corren els últims cavalls

que la nit no ha cansat

en ses somnis de disbauxa

corrent per el pensament

esperant la claror

de la matinada...

Ara, s’abeuraran de colors

i s’asseuran impertorbables.

D'ARREPLEGANT TRENETS.- ANTON.-T.E.