CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...4..aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...4

Si dic que en aquell poble insuls

tots tenien el mateix nom de pila

o sigui que l’onomàstica era celebrada

el mateix dia, mateix minut, mateix instant,

us semblarà d’una imbecil·litat enorme.

En el dia de la celebració el content botava sol.

Allí jugaven a veure qui feia el bot més alt.

Aquell rebia l’aplaudiment,alguna pessetona

com a premi ... i petons de totes les madams

on elles a més de parar les galtes sucaven

en les barbes afaitades deixant emprenta.

Aquest botar i botar servia però per altres quefers.

Era un poble amb exclusiva de bot...

...................................................................

Don Manuel, rebia a casa seva a d. manuel

El segon feia cap a l’hora de dinar a fer conversa

que s’allargava fins que la mestressa,

dona activa, posava el plat a taula

per tots els mascles que sabem es deien Manuel.

- Au, seieu, fills i marit... i vostè... també d. manuel .

-Ai, no calia – deia l’intrús que s’hi arranxava

i a la cadira posava cul i braços a taula...

 ...........................................

Dia si i dia també acudia a la mateixa hora

amb el seu diari de paraula impregnada de temps.

El tal d. manuel no venia a menjar quatre ametlles

i quatre figues i fer un traguinyol de cordell negre...no.

La mestressa ja no sabia si engegar-lo a dida

enviar-lo a buscar llenya per la llar o aigua fresca.

Parlà amb el marit del bestret que suposava

tenir una boca més, oberta a cullera i forquilla

i que de luxes per conversa ja li queien les orelles

- No pateixis, noia, això ho resoldré avui mateix.

.................................................

Taula parada de porró, plats fondos i tovallons

Quan la veu de la mestressa era campana de goig

de totes les boques que ja feien saliva

D. Manuel li preguntà a d. manuel :

- Que et sembla, amic de l’ànima, si féssim

una mica d’exercici. Posar el ventre a lloc.

Tu, en la festa del botar quedares primer que Jo?

- D. Manuel, vostè en sap més de botar ....

Jo sempre quedo dels últims. Mai he rebut premi...

- Això potser et passa per no fer quedar en ridícul

als altres Manuels que tenen més prebendes...

Jo vull saber la veritat veritat, si tu, d. manuel

fas el bot més alt i de més llargada que Jo.

Anem baix a la porta del carrer i a veure que passa...

....................................

Obriren la porta de bat a bat i els dos preparats...

- Vinga, d. manuel, a veure... sense reserves... a saltar!!

El brancal era alt, però l’orgull també parla

i d. manuel va fer un bot que parà a mig carrer.

- Veus, en saps més que JO, ara vés a buscar el premi.

I tot d’una tancà la porta fent tremolar tota la casa.

........................................

De vegades les persones som cruels. La hipocresia

no ens deixa ser formals i dir les veritats a la cara.

Clar, hi ha veritats que fan mal, molt mal

i els subterfugis son plats de bona menja...

La política es formes de dir, de fer, d’expressar...

i ens enjullen les veritats en motius equivalents

amagant el rovelló que tothom veu ...

La hipocresia regna... En quina universitat

ens matriculem per fer-ho tant eixeridament ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANRON.- T.E. .- 21-10-14