PLENS DE CADENES... aquarel·la

Plens de cadenes fins a colzes

- mentides que han fet incansable gruix-,

vigilem el pròxim pas a dar...

Molta musica plena de flautes,

violes, violins i encens de tambors...

podem escoltar i fins seguir

impregnant-nos de seva solfa.

La salmòdia és a l’aire, circul·la

buscant seguidors atònits

fent badalls de ensopit cansament...

I no volem que plogui la gota grossa,

ni que els miralls ens reflecteixin inactius...

La quietud de l’aigua ens ajuda

a veure’ns en els el reflex que bascula

el  ventijol que juga a cartes

amb les fulles llegides de l’arbriu.

Quan vindrà la inefable Pau

a assolir i aquietar les inquietuds provocades ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 17-11-14