OPI-NIÓ... aquarel·la

OPI-NIO.-Seguiran el seu pas units...!!

El fullam impulsat pel vent no els separarà...

Abans els fa catifa d’entesa a peu tou...

...................................................................

Implementat en el terrabastall de veus

que no callen apretant dents i queixalada

escolto el neguit que portem tots plegats

per implantar els criteris que per cadascú

son plens de veritats que somniem contrastades.

La OPI-NIO , cosa pròpia i ara declarada

que abans era guardada zelosament com or,

i, avui, es fa sentir amb tota virulència,

no perd les regnes, tothom les vol a seva ma...

Ens despullem i ens enfortim en la despullada.

Hem guanyat un munt. Tothom vol dir...

Ningú  intenta negar crucificar-se: - Ell ho sap tot...

De primera ma... i la seva veritat no es refusa...-.

Confesso que abans es callava... Cremava

la paraula i sols algun imbecilet proclamava

el que molts guardaven... Som que s’ha perdut la por.

Tenim el rebost ple... Clar, en el morter

s’hi posa alls, ceba,ou i oli  i es xafa, es cola i s’escudella

per que tots tinguem OPI-NIO... També, també...

sabem que aquella es la nostra i la confessem

i la esbargim al vent ...Ara podem fumar tranquils...!!

No ens donem compte que ens han venut l’OPI...?

Ens han o ens hem convertit en profetes i sants

de miracles que com boles de neu fem rodar...

Quan serà que sortirà el sol veritable?

DE ARREPLEGABT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 4-12-14