AJAGUDA,... aquarel·la

Ajaguda, reverent,

tot el cos insuflat de vel

com cortina plegada

no sospira incloent l’alè...

Vençuda ha caigut

en l’èxtasis, parany que nega

que t’enlairis, rebel·lant-te

contra el mal vent que t’ajoca.

Veus la paròdia del teu viure.

Voldries ser insurrecte, insurgent

en un passat de llàstimes

i et trobes, sí, vençuda

i els teus somnis esperen retorn.

Aixeca’t...!!! Que el ventijol no et mou el vel ?

No saps que ets tu que pot més que la massa

que et pega al clatell i et sotmet ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15

........SILENCIS

17.-L’atenció desmesurada d’un

pot provocar l’atenció de molts.

...................