LA CROSSA... boli ràpit

Quan feia record de quan va alliçonar-se amb la crossa

emprenia vol al lluny, passant amb ella muntanyes i plans...

En una relliscada greu, coses del camí, va jeure seva amiga

esbocinada, inservible... Sols com peça de museu

ella que física, mental i espiritualment havia set seva companya.

Plor neguitós i angoixa fluida eren el desencant per la pèrdua

Sols en el capítol del temps units els dos seria immensament recordada

la seva crossa, la excelsa, ja no l’acompanyaria en seu andar.

Carícia i parla eren perdudes per sempre, ja no la recobraria...

Potser el mateix record del seu traginar constantment amb ella

li feu veure que no caminaria bé sol... En buscaria una altra ?

Quina li vindria bé per ajudar-lo ? El seu dilema, necessitat...

Sense desfer els lligams autèntics que el fermaven eternament a ella

Provà de buscar altra companyia... Ho aconseguiria ?

.........SILENCIS

9.- La seva frase lapidària li propicià grau d’imbècil,