dissabte, 17 de gener del 2015

L'OMBRA... aquarel·la


M’arrossego mig inconscient
i l’ombra em segueix delatant-me.
La claror, raig potent, no para
i em treu a col·lació ma figura
Ara llarga, ara reduïda com escurçada...
No se que hi habita en eixa ombra
i esporugueix cames i els peus
no volen seguir arrastrant cadenes...
Dins meu hi ha rebuig propi
i l’ombra calla seguint el seu teatre.
La claror potent mena i mana
i em descobreix en mil formes,
mil formes com ensenyant
les internes inquietuds allí vessades
Ens descobreixen en l’ignot i no volem fer-ho
i necessitem la llum per viure.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 17-1-15.
.........SILENCIS

11.- Quin és el límit de la grandesa, que el considerin déu ?