L'OMBRA... aquarel·la

M’arrossego mig inconscient

i l’ombra em segueix delatant-me.

La claror, raig potent, no para

i em treu a col·lació ma figura

Ara llarga, ara reduïda com escurçada...

No se que hi habita en eixa ombra

i esporugueix cames i els peus

no volen seguir arrastrant cadenes...

Dins meu hi ha rebuig propi

i l’ombra calla seguint el seu teatre.

La claror potent mena i mana

i em descobreix en mil formes,

mil formes com ensenyant

les internes inquietuds allí vessades

Ens descobreixen en l’ignot i no volem fer-ho

i necessitem la llum per viure.

DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 17-1-15.

.........SILENCIS

11.- Quin és el límit de la grandesa, que el considerin déu ?