Avui he llençat el desengany que les hores porten..
He obert la balconada de l’alè suau i tendre i fresc
i m’he trobat amb la florida de l’ametllerar...
Pètals esblanqueïts amb tints acolorits em parlaven
I s’oferien com toc de dits d’infant que vol convèncer-se
que ja pot sostenir-se, que seu esclat brulla sense pors
i innocent s’apropava a meu mirar... Quant de goig !!
El llustre blanc estès s’oferia en el paisatge en bellugadís aspecte.
Quin pinzell màgic utilitza la natura... !!
L’ambient es colrava de penetrant i agraït perfum
i m’entrava dins un nou reviure, insuflant conhort i consol
ajuda inefable per el cansament del fred que encatifa rou,
que ens sotmet a l’entesa amb el braser de la llar...
Finestrals oberts portaven assaonats queviures,
plats d’il·lusions i anhels per seguir camí de cel blau,
de mar plana, de sol pletòric de llum, d’alè de rosers...
Dies en que l’espectacle es manifesta sobreeixit de joia,
quan l’optimisme matina i no rellisca i camina ert i cofoi.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-2-15.
.........SILENCIS
30.- Amb poqueta col... disbauxa de flatulència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada