M'ABSTREC DE CAVIL·LACIONS... aquarel·la

M’abstrec de cavil·lacions

que sempre el viure ens ven

i avanço per senders i camps florits...

Avui s’estampa l’arbriu

de pètals bellugadissos

com ales de papallona.

Em semblen dits que acarona

el ventijol que els ve a saludar

i cultivant el seu aroma

escampar erada de perfums...

Entrem en seva ruta

i xuclem els seus beneficis

que es donen sense res a canvi.

Quina solidaritat més noble.

DE REBAIXES 15-ANTON.- T.E.- 27-2-15.

..........SILENCIS

36.- Votar deu ser firmar un contracte

d’il·lusions que poden quedar en no res.