RECORDS... aquarel·la

Havia acumulat tants i tants records

que ja no li cabien al sarró.

Experiències que l’enaltien força,

o que el deixaven sorrut i capficat.

També en tenia de divins que el trucaven

constantment incisius a la porta

i altres de mesquins que apartava a cop de peu.

Aquell matí, glòries que succeeixen, preocupat

volgué introduir canvis en seu calmós fer

i obrint el calaix de la tauleta del dormitori

els va encabir tots, tots sense butlla, sense judici previ.

Sense perdó possible, deixant-los presoners

i traure’s aquell bagatge pesant que el consumia...

- Ara em diran el desmemoriat, si no tinc records ?

Al sortir al portal un amic se li encarà :

- No et recordes...( Què em diu aquest fantasma ? )

-  No em recordo de res...No em recordo de res...

Un ocell deixà caure la tifa a rascar el nas...

- Vaja record m’envia aquest... Podria dir al·leluia...

Si que pensatiu li venia al cap tots els deutes

d’amistat, de diners que, ja pagats, ningú reclamaria...

- He aixerriat els records, no  vull viure de records...!!

Una bufada  de vent suau  deixà quieta prop seu

una fulla seca orfe i sola que volava orca d’inconscient destí.

- Podries posar-me al teu llibre entre fulls...

Segur que ja n’hi guardes una, seriem parella... No te’n recordes ?

S’acotxà i la collí i la besà...-  Tu em faltaves en meus records ?

Una llàgrima rodona rodolava pel seu rostre entristit...

..............................................................................

Qui no viu de records per més que els esparpelli ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13- 2- 15.

  .........SILENCIS

27.- Per què uns ploren i altres riuen ? Per què el plor dura més?