Quan l'abraç físic ja no és possible,
quan els ulls sols demanen plor,
quan la veu es fa visible,
amb paraules de consol,
quan el sentiment al pit batega,
la mirada en el teu record en rega
l'estima que ens donàvem tots..
.Avui la teva empremta inconfusible
ens queda en ta petjada
que seguirem junts... ANTON I FAMÍLIA.-10-3-15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada