.jpg)
No he trobat ningú
per on jo caminava
si que pedruscall i pols
que peus i nas amoïnava.
Aquests demèrits son sabuts,
afinen sempre les sabates...
i et fan fort per resistir
quan rossola el cul estripant calces.
Una rodolada fins barranc
arrebossat a punt de ser fregit
en la paella preparada...
Seguir sol el sender, ningú et veu
l’estrip i el probable crit
que et defensa davant relliscada.
Potser el barret marxi avall,
potser les mans se m’ensangonin
ningú sabrà que m’ha passat
La veritat sols la veurà
el sol si no hi ha nuvolada.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-3-15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada