.jpg)
He obert els finestrons i la llum entra.
El vidre em separa de la pluja exterior.
El vent empeny les ràfegues d’aigua.
Tot el gotim fa corriols en el vidre
que van caient avall empeses per altres
que les segueixen omplin la fulla...
Em figuro que em parla l’aigua.
No la entenc, però ella insisteix sense descans.
Miro cap dins i el llibre resta en la tauleta
I canvia de pàgines com si avancés
en un llegir constant, seguit,pertinent...
Me’l miro extasiat, també miro el plugim...
Son el mateix aigua i llibre ? Diuen el mateix ?
Ni l’un ni l’altre em responen meu dubte.
Continua relliscant el gotim en el vidre
com riuets que segueixen el seu rictus.
El llibre avança pàgines com si un ventijol
o uns dits moguessin les fulles i em fa pensar...
L’aigua és l’exterior que no para de dar-me treball...?
El llibre, el meu cos intern que constant em compromet ?
Sense paraules entenedores també podem entendre’ns ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-4-15.
.......SILENCIS
58.- El sentiment esgarrapa instants que voldríem perdurables...
Estimar és meravellós, però porta conseqüències
que, moltes vegades, ennueguen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada