Avui balla el bromall
de les paraules no dites
que es quedaren sense so.
El torrent de la veu
cansat del crit,
de la queixa,
esmorteït, esgolat,
ha derivat pas inútil
negant-se al contacte...
Calla la clariana tancada.
Ara, qui sabrà què penso,
què estimo, què desitjo ?
..........SILENCIS
72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,
que els peus havien ballat per que es produís el miracle...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada