EL PONT... aquarel·la

...i amb la bandera enlaire creuria el pont.

Poc l’influiria el vent que crema paraules,

que anorrea pensaments fent callar vent dolç,

Ho tenia clar que el camí ja no retornava

i ni raid ni raier omplirien les arcades de brossa

i embravirien la corrent contra la construcció...

L’obra era segura i per fi el diàleg ple de contingut

l’esverava a complir els deures assolits any rere any

en la lluita serena  enquistada dins seu i pròpia voluntat.

No callaria ja el crit que de l’endins sortia constant,

musica apresa d’avantpassats que construïren aumedines

per creuar el riu quiet o procel·lós segons dictats superbs

Que el tenien com seu i li privaren sempre creuar-lo,

Ara tenia el pont físic, mental, d’esperit...

Projecció assolida en diàleg amb companys, amics, germans...

Ara, tots a una creuarien el pont per ells fabricat...

Que els hi feia el riu embravit i el vent hirsut i despietat !!!

Tenien la seva fe, constància, valor, voluntat, ambició, serenitat...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-30-8-15.

.......SILENCIS

53.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia