diumenge, 28 de febrer del 2016

EL NIU... aquarel·la


Amb el pit ple de sospirs
i els ulls plenets de llàgrimes,
l’ocell contempla esverat
el niu que fabricà, ara destrossat,
quan li suposà ímprobe esforç i treball
i que algú no ha respectat...
Dies i dies de bec plenet
transportant rametes i fang
 i veient com es feia el seu casal
com el niu més acollidor
que pot desitjar sa existència.
Avui, quan retorna del vol matiner
comprova el lloc esmicolat
en la seva capterrera.
.Quina granera maleïda
ha fet engrunes del seu tron ?
A qui li feia nosa
el seu cant i de mosquits neteja ?
Lloc etern on ja seus avis
feren créixer la nissaga
ara veu l’indret empobrit
amb la misèria a l’ànima...
Tanta maldat pot mal nàixer
que fins li han xafat la casa?

REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-2-16