EL GRONXADOR... aquarel·la

De menut pujava amb gust al gronxador

Dues cordes tibants i de seient una fusta

i el balandreig endavant i enrere

i quan t’empenyien de fort fins l’alè faltava

i quelcom de por de sortir sense paracaigudes...

M’he fet gran i a meva edat el gronxador no el tinc...

Com dic, no el tinc ? Ara si que juguen amb mi.

i em sembla que no he baixat mai

de les dos cordes i de la fusta i del avant i enrere...

Ens premen  arreu o almenys  m’ho sembla

i no sé ja si soc enrere o endavant

Tot sembla que canvia per bé

i de cop el gronxador ha variat

i ens trobem enrere amb els peus frenant

abans que l’alè falti i ens estenallem de veritat

o per que no sigui més encara el tirar enrere...

I de menut com hi gaudia i vosaltres... ?

Això de fer-se gran... no prova...

Quin engany el gronxador, ara ho veig.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-8-7-16