NO RESSUSCITARÉ... aquarel·la

No ressuscitaré paraules

que incomodin els meus llavis.

ni conservaré paranys

que ennueguin l’història feta parla...

Jauré a la sorra escoltant l’ona

i la salabró conservarà el deix

d’aquells moments d’estès somni

allí, on les peuades marcades

les besava el fluix i reflux de l’ona...

Eren llavis que com abelles

posaven el seu nèctar a la sorra,

eren temps de glòria del meu segle

quan els neguits fugien esperitats

i la calma dormia amb el so de l’onatge.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.