dijous, 14 de juliol del 2016

SERRADURES... aquarel·la


Tenia el cap ple de serradures...
Clar que havia conviscut amb elles
i el xurrac fent esporga i llenya per cremar
en les hores llargues i fosques d’hivern...
Elles li ensenyaven la culpa d’aquell no pensar.
No feia cas del que li volien encolomar,
Ell, amb les seves penses passava de tot.
Tenia el cap ple de serradures..., DONCS, SÍ,SÍ.
Reconeguem que aquest estat no el té tothom.
Solucionava les situacions al seu aire,
Vell, ja, i tants anys de sacrosanta escolta imposada,
de creure el que li empapatxaven a tort i a dret
i en ves de posar-se-li al fetge fent-ne paté
a ell se li ompli el cap de messigons de fusta...
Menys mal que no fou de pedruscall
per que pensava que els còdols son durs de pair
en canvi el material que duia davall barret
era suportable i no li feia ballar la clepsa.
Si un dia podeu triar, que no us posin pedruscall
que ara, com sempre, circula fent imperi..
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-7-16.