I en l’horitzó s’obria la llum...
La nuvolada estesa xuclava color.
El mar quiet intuïa l’afrodisíaca conjunció.
Prop el rocatge contemplaves l’espectacle.
Cap barca en la mar,sols la coloraina fluïa.
La mirada tenia el seu mirall esvelt.
Tu et feres sirena i et llençares al toll
i les gotes de teva alegria
s’espargiren com llum
i la nuvolada feta coixí
baixà a veure’t feta espuma.
Aquell capvespre de sol a la posta
ell s’ajocà a l’aigua i et besà amb fruïció´
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-8-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada