46.- 16-3-15
No m’ha fet nosa la gran mentida,
sempre la he pensat companya
que m’ajuda a sentir la veritat.
S’ajunten i es separen,
es destrien i es destrueixen,
es consolen i s’abracen,
es callen i s’esbombolen,
es distreuen i s’afanen,
es suporten i es destrossen,
s’anorreen i s’exalten...
Amagades en la realitat
hem de destriar les seves venes
plenes de sang que es mou amb fervor
amb dos cors potents
on podem trobar el dubte
per que les dos, humils o superbes,
amb mirar tranquil o esverat
sols s’aplanen i costa un ciri
quan la realitat palesa aflora
i canta seves al·leluies i credos
i neda oli sobre aigua
esclafant tots els dubtes...
Sort que la realitat és la realitat...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-24-11-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada