ARC SANT MARTÍ... aquarel·la

ARC DE SANT MARTÍ.

Admirava l’arc de colorius a l’horitzó...

Ja no podia fer més el pinzell en son trajecte.

Embadalit quedava el so davant l’imatge.

Tarda preciosa esdevenia coberta de mots.

Oh, el faria seu, li pertanyeria l’embruix...

Mira al terra i compren la pintura que brolla

com estel que fa la corba i desprès retorna

afogant-se i penetrant com roda en el crestall

per on camina al so quiet de l’aire emmudit. 

Fins les canyes i tamarits callaren aquell dia...!! 

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..- 5-6-16.