HI HA SILENCI... / PODER LLEGIR... aquarel·la

Hi ha silencis

que no voldríem haver perdut....

Aquells dels que han deixat de parlar

i que no els pots rescatar,

Tant que eren vida i respir..

Eren ocells que han pres vol

i sols els contemples,

ara, en la llunyania en l’espai del temps,

com inquietud freda

que va deixar de caminar

Silencis com la quietud,

com esperar l’aire que no bufa.

com la porta tancada

de casa en abandó

on ja mat sona el baldilló

inquirint presència...

i s’han fet silenci...

Tots ens tornarem silenci

esperant la nova parla...!!!

 DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17

..............

Em sento joiós de poder llegir, pensar,

Tenir la inquietud del vers no dit,

de la trama ordida que no hem confessat...

Entendre el gest que el ventijol ens porta

per que analitzem confluències, similituds

i callar...

També,de vegades fa falta silenciar-nos,

submergir-nos dins les paraules de l'altre...

i expressar i dir-li el que jo comprenc...

No sempre estem amatents

al que ens inquireix...

Cal parlar...SENSE POR.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17