Te un volcà dins seu que no para
de fer-lo remugar del desori.
Arreu veu que li imposen criteris
Que ell ja té analitzats i rebutjats...
S’ha assegut al seti, tronc on seien els besavis
prop d’aquella alzina indestructible.
S’ha tancat el seu somriure per convertir-se en plor?
No, medita sobre les incongruències de la pensa.
El volen omplir per vista i orelles
de recapte de la topina que atipa als crèduls.
El volen fer escolà i fins sicari de idees
que els grans sacerdots prediquen
com a novetats necessàries avui, on vivim.
Li esperen robar el seu raciocini
i que entri en l’adopció de nous criteris...
Van fins...!! Massa experiències té en seva sàrria
que s’ha fet vella de tant esmolar-se
en argelagues en seu caminal irreductible
i ara premen el llimó que sols rebutja seu estomac.
El seu gos li ha fet un guec com dient no et capfiquis:
la llebre que t’ofereixen no és per teva escopeta...
També el gat se li ha fregat pels pantalons
pensant segurament en la molla sucada
que sempre li ofereix per callar el neguit.
S’ha aixecat del seti i ha mirat la nuvolada...
L’amic que circulava li ha dit amb sorna:
- Ja pots anar al hort que avui no plourà...
Si sabes l’amic en que estava capficat... !!!
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 29-11-17.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada