EL MELIC... aquarel·la

47.- 15-2-18

No es veia el seu melic de panxut que  n’era,

mes si que els contrincants en mirar, s’hi regiraven .

Que se’n sabia ell del mirar dels altres...?

El seu estat no dava per lligar-se les sabates.

però, que li importava si tenia servents.

Sonà al aire el crit de Idiota...!!!

Bona proclama que no tenia en compte.

Altre esclafà la tifa de Imbècil !!!

Ell es mirà la cartera que es sobreeixia de bitllets

i claret, claret els espellofà :- Sou uns Necis...!!!

El meu regne no és el melic, si no el diner a bossa.

Sempre sereu esclaus del vostre infortuni.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 15-2-18.